BSO en Directe

Res de música d’acompanyament, de sosté o de reforç.
Absolutament res de música. *
Excepte, evidentment, la música interpretada per instruments visibles.
R. Bresson.

Doncs això, que ens hem d’endur als músics amb nosaltres. A més, diu el tòpic que la música amansa a les feres. Per això, perquè som persones nostrades que creiem en la saviesa popular (i perquè no dir-ho, tenim
certa por a que burros se’ns revelin) hem demanat ajuda als amics i coneguts que poden evitar que els rucs sens amotinin.

Aquests són els herois que amb el seu art ens amenitzaran el viatge, aquesta és la nostra banda sonora i la viurem en directe entre boscos i camins de
muntanya.

ANíMIC

Estimem a aquesta gent amb totes les nostres forces, ells son el paradigma de com hauria de ser tot, pròxims, amables i amb un talent descomunal. Ja
han posat el seu art a la banda sonora del teaser i no podem concebre aquesta aventura sense ells. En serio, si encara no els has escoltat tens la sort de
poder començar a fer-ho, ara mateix, deixa de perdre el temps amb aquesta web i posa’t el seu ultim disc. Fes-ho ja, ara mateix.
http://www.animic.info/

L’HEREU ESCAMPA

El destí ens ha unit a través de les vaques. Ells tenien una cançó que no parlava de res concret, fins que durant un assaig una vaca va treure el cap per la porta (sí, ells son així, assagen rodejats de vaques).
Nosaltres teníem un camp ple de vaques que està en perill de convertir-se en ressort turístic. I ens faltava una cançó.
El que dèiem, el destí i les vaques.
http://lhereuescampa.bandcamp.com/

DON SIMON Y TELEFUNKEN

Havien de ser-hi. No hi ha altra cap altra possiblitat, i res que puguem dir els hi farà justícia. Jutgeu vosaltres mateixos.
http://www.myspace.com/donsimonytelefunken

EL PETIT DE CAL ERIL

Sempre hem sigut molt fans del Joan Pons i companyia. En el seu moment no teníem molt clar el motiu, era una espècie d’interconnexió neuronal
estranya. Ara sabem que és perquè els seus discos sonen a banda sonora de ruc-movie. I és que resulta que el Joan és fan dels burros. Diu, però, que
el seu preferit és el burro moresc, perquè és més petit i mans que el català.

Li hem dit que li deixarem fer una volta amb el Moresc (el que no sap és que també és el més poruc i el que deixa anar més cosas, no li digueu que
encara s’ho repensarà).

Escolteu aquesta meravella i imagineu-vos gaudint-la damunt un burro, camí als pirineus.

http://www.myspace.com/elpetitdecaleril

ESPERIT!

Aquest senyor és un màquina, ell sol s’enfronta a qualsevol escenari per gran que sigui, un hiperactiu instrumental que sembla que en qualsevol
moment començarà a tocar la bateria amb els peus.
http://www.myspace.com/maumusicca